“Volem crear la xarxa per compartir projectes, experiències i perquè sigui un espai d’intercanvi i aprenentatge”. Amb aquestes paraules la tinenta d’alcaldia de Cultura, Esther Madrona, va presentar al Ple de gener el protocol que regularà la Xarxa d’Escoles de Música de Sant Cugat (XMUSC), on s’agruparan tots els centres locals autoritzats per la Generalitat, tant públics com privats. La proposta, que sorgeix del Pla Director de Música Clàssica aprovat el 2017, pretén que les sinergies entre els centres millorin i consolidin els ensenyaments musicals i artístics.
La XMUSC es marca com a objectius reforçar els agents, contribuir a la sostenibilitat dels centres, fer innovació educativa, reforçar l’educació musical, difondre els ensenyaments musicals i crear projectes compartits. Són conceptes molt amplis que es podran concretar en el moment en què les escoles formalitzin la seva adhesió. Per ara hi formaran part l’Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels i Conservatori de Sant Cugat (públic), l’Escola de Música de Valldoreix (pública amb gestió externalitzada), Aula de So i l’Escola Fusió.
Una reivindicació de les escoles privades
Martí Marin i Gemma Navarra, directors d’Aula de So i de l’Escola Fusió, respectivament, expliquen que la XMUSC neix després de més d’un lustre d’insistència dels dos centres. Les escoles de música privades autoritzades per la Generalitat fa temps que demanen més suport en el finançament per part de la Generalitat i dels Ajuntaments. Tot i que a Sant Cugat reben una aportació municipal de 50.000 euros a repartir entre les dues escoles, aquesta quantitat representa una part mínima del seu pressupost.
Mentre a través d’Escoles de Música d’Iniciativa Privada de Catalunya, on està adherida Aula de So, treballen per pressionar les institucions per demanar més suport econòmic, les escoles locals veuen la XMUSC amb una certa esperança. Llorenç Domènech, president de l’EMIPAC, explica que les famílies paguen un 100% del cost de l’ensenyament als centres privats mentre als públcics paguen entre un 25 i un 35% del cost tot i que no és un ensenyament obligatori, el mateix motiu pel qual tampoc es pot concertar aquest tipus d’estudis.
“Algunes es troben amb una situació financera molt complicada”, explica Domènech, tot criticant la Generalitat per atorgar subvencions a les escoles públiques municipals i no a les privades, “a Barcelona ja han hagut de tancar dues escoles i n’hi ha d’altres que estan a prop”. Per ara es reuneixen amb els partits polítics per revertir la situació i recullen signatures per demanar més fons públics. Des de l’EMIPAC demanen que el finançament públic es reparteixi en funció de les necessitats socioeconòmiques de l’alumnat i no per la titularitat del centre ja que, diuen, cap escola pot esdevenir un negoci.
En clau local, Marin explica que l’Aula de So ha constituït una fundació amb la voluntat que els locals de l’escola siguin titularitat d’aquesta i, per tant, no es perd el patrimoni amb un possible relleu de l’equip. Posa d’exemple aquesta iniciativa com a voluntat del seu centre de ser una escola de ciutat més enllà de la titularitat però lamenta projectes com Música en Conjunt a les escoles que, diu, ha introduït la música a l’ensenyament obligatori per tocar en conjunt, un model que diu que no permet aprofundir en els estudis musicals però acaba restant alumnat a les escoles de música per la percepció de les famílies d’estar rebent aquests estudis.
Tenint en compte l’històric, la formalització de la XMUSC al Ple de gener no significa res si no es comencen a concretar les accions, especialment pel que fa a l’equilibri econòmic en el repartiment de beques, la definició d’un projecte de música de primària on participin totes les escoles de música autoritzades, tenir més facilitats per accedir a espais públics i desenvolupar projectes comuns. És la mirada de Marin, amb poques esperances perquè fa vuit anys que l’Ajuntament va crear la partida de suport per a les escoles de música privades i la quantitat no ha crescut tot i que “el 70% de l’alumnat va a les escoles privades”.
Fusió, per la seva banda, explica Navarra, aposta per mantenir el nivell de l’ensenyament musical però això té un cost que hores d’ara sustenten quasi en la seva totalitat les famílies, fent que els estudis musicals només siguin accessibles per a famílies amb recursos. La creació de la XMUSC és per a ella l’oportunitat d’unir els quatre centres autoritzats de la ciutat no només per afrontar el repte econòmic –perquè els infants paguin el mateix a centres públics i privats– sinó també per aconseguir una planificació conjunta que distribueixi els nous centres per evitar malmetre les escoles existents.
Navarra comparteix la mirada de Marin pel que fa a l’educació musical a l’ensenyament obligatori. Considera que aquesta s’hauria de fer de la mà de les escoles autoritzades i no d’empreses i entitats de lleure per garantir que els alumnes surtin amb un nivell mínim i, sobretot, amb autonomia en el seu instrument. La fita de la XMUSC arriba en ple cinquantenari de Fusió, que es reivindica com a únic centre multidisciplinari per incorporar música i dansa.
La mirada dels centres públics
Tot i que l’impuls inicial de la XMUSC és de les escoles privades, la xarxa incorporarà també els centres públics. Roger Roca, director de l’Escola Municipal de Música i Conservatori Victòria dels Àngels, que depèn del Patronat Municipal d’Educació, posa en valor la proposta com un espai on compartir experiències, coneixement i activitats però, sobretot, com l’espai on crear propostes de ciutat: “No és tant com es reparteix el pastís com quina fórmula trobem per fer el pastís més gran”.
Com a escola pública, diu, no hi ha cap dubte que havien de formar part de la noca xarxa, que, diu, permet formalitzar en un espai de reunió fix les col·laboracions que ja es donen entre els centres musicals santcugatencs. Reconeix que els reptes són diferenciats en funció de la titularitat de cada centre. Per al conservatori, espera que la XMUSC els permeti compartir el marc de plans d’estudis, encetar debats pedagògics i afavorir activitats conjuntes.
La mateixa mirada aporta Manel Cerdà, director de l’Escola de Música de Valldoreix, depenent de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Valldoreix i amb la gestió externalitzada en l’empresa Quartettsatz SL. Tot i la diferència en el model de gestió, el director explica que la voluntat de l’EMD és el que val i no hi ha cap dubte que volen formar part de la xarxa. Per ara, diu, és una fase inicial que ha de prendre forma per saber com es concreta l’intercanvi d’experiències i el concepte de ser una plataforma de suport.
Cerdà espera que es pugui definir un pla de treball anual a partir d’una primera reunió que espera que es pugui fer aquest mes de febrer. “Sempre hem tingut contacte amb les escoles més properes”, defensa el director, tot reconeixent que les problemàtiques són diferents, “la XMUSC pot ser un lloc de debat per posar coses en comú”. El principal repte de l’Escola de Música de Valldoreix és millorar les instal·lacions ja que les sales petites i sense ventilació de la planta baixa de la Casa de la Vila no donen resposta a les necessitats i tenen algunes de les aules en mòduls provisionals, on es preveu fer un nou edifici que ha generat debat públic i polític per la seva idoneïtat i polivalència. Per ara s’ha desbloquejat el concurs per adjudicar la redacció del projecte.
L’Escola de Música Tradicional, una nova incorporació?
Per ara, tenint en compte els criteris recollits al protocol de la XMUSC, només les dues escoles públiques, Aula de So i Fusió poden formar part de la xarxa però moltes d’elles donen per fer que l’Escola de Música Tradicional de Sant Cugat (EMTSC) acabarà sumant-s’hi. Aquest centre prepara els tràmits per esdevenir centre autoritzat per la Generalitat, l’únic condicionant que li falta per poder entrar a formar part de la xarxa. Des dels altres dos centres privats esperen que la seva incorporació serveixi per incrementar els recursos i no per repartir el mateix pastís entre més escoles.
“Els tràmits són llargs”, explica Gemma López, presidenta de l’EMTSC, “vam presentar la documentació el març, el setembre ens van fer un requeriment i encara esperem la resposta definitiva”. L’objectiu és tenir un reconeixement públic que també doni garantia de formació a l’alumnat i es pugui salvar limitacions actuals com la impossibilitat de fer reduccions d’hores als estudis obligatoris per centrar-se en la formació musical. A nivell econòmic, l’EMTSC accedeix a finançament de la Generalitat i l’Ajuntament mitjançant convocatòries de concurrència pública i López espera que el reconeixement com a centre autoritzat els permeti aconseguir altres vies d’ingrés que els permetin reduir la quota als socis per aconseguir una formació musical més assequible per al conjunt de la ciutadania.
