La reforma del reglament dels Consells de Barri no és suficient per caminar cap a un major autogovern florestà. Aquesta és la mirada de la Plataforma +Autogovern de la Floresta, que després d’un primer toc d’atenció el desembre, ha decidit aixecar-se de la taula de negociació amb l’Ajuntament. Davant d’això, el regidor de Participació i Barris, Oriol Sánchez, amb el reglament s’intenta donar resposta a algunes de les inquietuds de la Plataforma i que, en qualsevol cas, l’aturada és un punt i seguit que s’ha de poder seguir treballant.
Sánchez anuncia la posada en marxa d’una ronda de consultes als Consells de Barri de la ciutat per recollir inquietuds sobre el funcionament d’aquests òrgans i acabar de definir una proposta que pretenen deixar preparada perquè es pugui aprovar definitivament a principis del mandat següent, amb l’aprovació inicial a ser possible abans d’acabar l’actual. Això també inclou el Consell de Barri de la Floresta, el president del qual, Marco Simarro, es compromet a emprar com a ens on seguir el debat que fins el moment s’havia portat des de la comissió mixta.
La Plataforma ha donat a conèixer la seva decisió amb una carta oberta al conjunt de la ciutadania florestana en què expliquen tot el recorregut fet des el 2018 van posar el debat sobre la taula. “Tot semblava a punt per fer un pas endavant quan des de la Regidoria de Participació es posa en marxa una Comissió d’Estudi per modificar el Reglament dels Consells de Barri, un reglament de rang inferior al Reglament Orgànic Municipal i al Reglament de Participació Ciutadana i per tant sense marge per abordar la ‘Proposta d’organització i funcionament del Consell del Poble’”, denuncien a l’escrit.
Ramon Piqué, membre de la Plataforma, explica que la modificació dels reglament dels Consells de Barri perquè no permet aplicar algunes de les reivindicacions que s’havien treballat en el marc de les reunions bilaterals amb l’Ajuntament com ara l’elegibilitat del president del Consell, la millora de la representativitat amb una assemblea de representants, la fixació de mecanismes de decisió o la gestió d’equipaments. “A la darrera reunió vam constatar que no es donava resposta a les peticions de la Plataforma”, explica, “han estat més de 380 hores de treball amb la participació de 25 persones”.
Davant d’això, els membres de la Plataforma no acudiran a cap altra reunió perquè diuen que, fins i tot suposant que es pot redreçar la situació, la proposta no es podrà aplicar abans d’acabar el mandat. “L’oportunitat era ara”, defensa Piqué, recordant els debats amb els partits polítics que el 2019 es van comprometre a anar més enllà dels límits del Consell de Barri actual, “es va fer tot amb prou temps com per modificar més d’un reglament”.
Tot i que el govern defensa que la modificació del reglament dels Consells de Barri és un primer pas, des de la Plataforma consideren que fer només aquesta modificació significa deixar l’oportunitat d’aconseguir més autogovern a mercè del Ple sorgit de les properes eleccions municipals. Tot i això, Piqué busca un apunt de positivisme: “La feina que hem fet ha valgut la pena perquè està feta per a un possible nou cicle”. Tot i això, reconeix que el procés dels darrers anys ha provocat un desgast considerable al veïnat implicat en la Plataforma.
També des del govern consideren que la feina ha estat útil i defensen que la proposta permetia donar més autonomia a l’òrgan de participació tot i que no es podien aplicar mesures com l’elecció directa del president, tot i que sí de l’equip de presidència. Simarro recorda que les reunions amb la Plataforma es van haver d’aturar per la pandèmia i reconeix que s’haguessin fet de forma ininterrompuda hores d’ara segurament es tindria una proposta més ambiciosa.
L’origen del debat
Els límits del Consell de Barri detectats pel veïnat implicat van fer emergir la plataforma, que inicialment buscava la constitució d’una Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de la Floresta. Davant la impossibilitat legal de fer-ho, a principis del 2020 la plataforma es va redefinir per demanar més autogovern. Aquesta mirada va permetre l’inici dels treballs conjunts amb l’Ajuntament un cop passada la pandèmia.
A principis d’aquest curs, la Plataforma va presentar un document de conclusions que era la base de la proposta i que serviria per iniciar el treball intern de l’Ajuntament per estudiar la viabilitat de les propostes. Al document es marcaven uns àmbits d’actuació i un nou model: elecció directa de la presidència, la creació d’una assemblea de representants per decidir sobre les àrees en què el Consell té atribucions plenes, la promoció de consultes populars i el manteniment del funcionament per comissions.
Ja llavors Simarro apuntava a possibles esculls pel que fa a l’elecció directa de la presidència així com altres possibles inconvenients. Els esculls es van fer palesos el desembre, quan la Plataforma ja va mostrar el seu descontent davant del bloqueig de la proposta. D’aquest descontent sorgeix la decisió de deixar de participar a les reunions amb l’Ajuntament.
