Dos anys i mig després d’haver conegut la primera versió del projecte d’urbanització de l’avinguda Baixador, l’EMD de Valldoreix ha donat el vist i plau definitiu. Ho ha fet després d’una història de pressió veïnal i d’esculls; el darrer al setembre, quan l’Associació de Veïns va demanar que es retirés el punt de l’ordre del dia perquè, deien, la no acceptació de les al·legacions suposava no recollir la voluntat veïnal pactada amb el govern anterior.
Aquest escull s’ha salvat dos mesos després amb un segon acord de Ple per acompanyar el del projecte. En aquest acord es recull el compromís d’afectar només set parcel·les en l’alineació de façanes –construïdes abans del 1976–, resoldre la preocupació sobre les aigües pluvials durant l’execució, l’ampliació de 68 a 90 places d’aparcament i el possible abaratiment del cost amb materials menys cars.
El preu és clau perquè, com que es tracta d’una urbanització, els propietaris hauran de pagar una part de l’actuació d’un projecte que hores d’ara ascendeix a 4,58 milions d’euros, una quantitat que podrà reduir-se en funció de les ofertes econòmiques presentades per les empreses. De tot plegat es farà seguiment amb una comissió creada ad hoc amb l’Associació de Veïns, l’EMD i l’Ajuntament.
El vocal d’Urbanisme, Xavier Humet, ha justificat com s’ha tramitat l’aprovació definitiva: “Si modifiquéssim ara el projecte caldria tornar enrere i tornar-lo a aprovar inicialment. Per això vam acordar els quatre punts”. Segons el vocal, la transcripció de planejament pendent haurà de respectar les tanques construïdes abans del 1976.
Sergi López, president de l’Associació de Veïns, ha intervingut al torn final obert a la ciutadania per agrair l’aprovació alhora que lamentar el retard d’anys fins arribar a un acord que inclogués les reclamacions veïnals. Han apuntat novament a l’equip tècnic d’Urbanisme com a responsable del bloqueig alhora que han felicitat Humet tant per l’acord com per haver acceptat la retirada del punt del Ple de setembre. “Avui és una fita important perquè mentre no s’aprovava, com havia passat, ens podíem passar anys esperant”, ha dit el president, “estenem la mà per seguir parlant i treballant junts”. Ha demanat la reserva d’una partida al pressupost del 2024 per començar els tràmits.
Però l’aprovació definitiva no és el final de trajecte. De fet, més bé és el principi perquè per ara només activa l’atorgament de llicències de les parcel·les pendents d’edificar. Pel que fa l’obra, encara hauran d’esperar. L’aprovació definitiva formalitzada aquest dijous al Ple ordinari de novembre obre la porta als tres propers passos: primer, obrir l’expedient de les contribucions especials que hauran de pagar els veïns; segon, licitar les obres, i, tercer, negociar amb l’Ajuntament perquè aquest financi l’obra i l’EMD retorni aquesta quantitat totalment o parcial durant els propers anys.
Amb aquest segon acord, no s’ha tocat ni una coma del document de l’aprovació definitiva i, per tant, s’han segui rebutjant la majoria de les 13 al·legacions presentades pel veïnat, acceptant només una per desplaçar un fanal i unes altres de caràcter més tècnic. Per tant, formalment el projecte aprovat és la darrera versió entregada per Bac Engineering Consultancy Group després d’aquests dos anys i mig de negociacions amb el veïnat i disputa entre l’EMD i l’Ajuntament per la competència i la responsabilitat d’executar l’obra.
Els dos punts s’han aprovat per unanimitat tot i que amb crítiques de l’oposició. Adrian Van Der Hoeven, de Junts, ha dit que el segon punt suposa tornar a l’esperit de l’acord del maig: “És una llàstima que s’hagi trigat cinc mesos”. També ha dit que faran seguiment de l’atorgament de les llicències pendents, una advertència que també ha fet Carlos Aranguren, vocal del PP, que a més ha recordat la preocupació veïnal per les contribucions especials: “També ens preocupen els veïns que es poden trobar en una situació delicada sobretot per les contribucions especials”. Tots dos vocals, com també Pablo Baucells, de Vox, han celebrat que es desencalli el prrojecte.
Un projecte que ve de lluny
Per entendre el context i la complexitat del tràmit cal remuntar-se al temps en què l’avinguda Baixador era en realitat una zona de pas d’una línia d’alta tensió que es remunta al 1913, quan es el director de Riegos y Fuerzas del Ebro, Edward Dwight Trowbridge, va presentar al govern civil de Lleida la proposta de fer una conducció de línies aèries des de Camarasa a Valldoreix i de Valldoreix a Barcelona. Un any després la línia ja estava operativa.
El 2002 el president Francesc Cardoner (CiU) va fer el primer pas per eliminar el traçat elèctric que travessava la vila. El mandat següent, amb Montserrat Turu (Candidatura de Progrés i Catalanista) a la presidència, se signen dos convenis entre la Generalitat, l’Ajuntament, Fecsa i Red Eléctrica per al soterrament, aplicant el segon després que un canvi en la planificació del sector elèctric i del gas a nivell estatal impedís complir el primer. Tot i això, amb el nou govern de Josep Puig (CiU-Actuem) el 2011 es va treballar un nou conveni arran d’un canvi legislatiu i, arran de les dificultats econòmiques de la Generalitat, les obres no van començar fins el 2013. El 22 de desembre del 2014 es va desmuntar la darrera torre. Dos mesos després Valldoreix va fer una Festa de la llum a mode de celebració.
Si fa no fa des de llavors els veïns de l’avinguda Baixador esperen que s’urbanitzi el carrer. És llavors quan va començar el maldecap urbanístic que aquest novembre ha viscut una fita clau. Després d’un procés de participació per definir el carrer, la redacció del projecte, la preocupació veïnal pel preu i disputes competencials, ara el veïnat està d’enhorabona. El recull històric mostra, però, la complexitat d’un afer que ha marcat i seguirà marcant l’actualitat política valldoreixenca.
